Activitat 21
Obre la pestanya Lèxic (part superior dreta de la pàgina).
1.Consulta el terme "Forma" i escriu els principis bàsics en què es basa la forma musical.
2.Quines són les formes o estructures bàsiques?
El vídeo que segueix és el final de "Les Índies galants" una òpera-ballet del compositor francès J.P. Rameau.
Rameau va viure durant el període del Barroc. L'òpera-ballet és un tipus d´òpera, en la qual la dansa hi juga un paper rellevant en l'espectacle.
La música és una xacona, basada en un principi repetitiu.
Escolta la música i fixa't en la coreografia de dansa. A continuació fes les activitats.
3.Consulta l'enllaç i explica què és una xacona.
4.A quin segle situem el Barroc?
5.A l'enllaç anterior hi trobaràs informació sobre el Barroc. Digues quins són els trets distintius.
6.Consulta l'enllaç i explica què és una òpera-ballet.
-Fi de l'activitat 21-
Activitat 22
1. A l'enllaç següent hi trobaràs exercicis de dictat.
http://www.teoria.com/es/ejercicios/md.php
Has d'escoltar la melodia (icona d'audio). Per escriure les notes, clica la figura i el nom de la nota. Quan l'hagis acabat, corregeix els errors. A continuació, practica fins a quatre dictats. Copia el que hagi quedat milllor amb les faltes marcades.
2.
A la part superior d'aquesta pàgina, clica a Secundària Segon.
Explica què és un diapasó. Descriu l'experiment del vídeo i digues què ens vol demostrar.
Activitat 23
Totes les composicions tenen una estructura. Això vol dir que consten de diferents parts que d'alguna manera es relacionen entre elles i que, juntes, formen una unitat. L'estructura d'una composició es basa en tres principis. Són: la repetició, el contrast i la variació.
Per tal d'il.lustrar aquesta idea, ens fixarem en l'estructura d'un duet per a dos violins de Leopold Mozart, el pare de Wolfgang.
Escolta la música del vídeo, només fins al minut 1:16, que és quan acaba el primer duet.
El duet que has escoltat té dues parts (o seccions). Anomenarem A la primera part i B la segona part.
El duet té una estructura binària, que és com s'anomena una estructura del tipus AB.
Passa, però, que a vegades ens agrada que ens repeteixin les coses. Així és com Leopold Mozart va preferir que l'intèrpret repetís A i repetís B. Així l'estructura que has sentit és, en realitat: AABB.
Torna a escoltar el duet. Fixa't en les parts. Per tal que et sigui més fàcil, indiquem aquí els minuts.
A 0:0
A 0:17
B 0:34
B 0:55
Activitat escrita
A continuació escolta la música de Händel. Es tracta d'una gavota, que és un tipus de dansa.
1.Digues l'estructura de la peça i intenta esbrinar a quin minut comença cada part o secció.
Contesta també les preguntes:
2.Quins instruments toquen en el duet de Leopold Mozart?
3.Quins són els principis de l'estructura d'una composició?
4.Què és una gavota?
5.La gavota forma part d'una suite. Consulta aquí i explica què és una suite.
(Recorda que has de copiar els enunciats de l'activitat escrita)
A més a més
Es tracta d'una sonata de Domenico Scarlatti. La seva estructura és binària, amb dues parts (seccions) que contrasten entre si. Cada secció es repeteix, de manera que podem descriure l'estructura d'aquesta manera:
AABB
Ara torna a escoltar la sonata i fixa't en els canvis de secció. Pots seguir les indicacions següents:
A (minut 0:00)
A' (minut: 0:28)
B (minut: 0:54)
B' (minut: 1:29)
-Fi de l'activitat 23-
*
Activitat 24
Escolta aquesta sonata d'Scarlatti, en estructura binària AABB. Procura diferenciar les seccions.
1.Escriu en un full el minut i segon en què comença cada secció (AABB).
Busca informació sobre Domenico Scarlatti (clic) i contesta les preguntes en el mateix full.
2.On va néixer?
3.En quina ciutat, en la qual va viure molts anys, va compondre moltes sonates?
4.Per a quin instrument va escriure aquestes sonates?
5.Què és una sonata barroca? (clic)
6.Compara el piano amb el clavecí. Explica les diferències entre els dos instruments.
7.Rellegeix la introducció de l'Activitat 23. Quins són els tres principis en què es basa una estructura musical?
-Fi de l'activitat 24-
Activitat 25
A l'activitat 3 hem escoltat una gavota de Händel. En aquesta ens dedicarem a aprendre algunes coses sobre aquest compositor.
Händel (1685-1759) fou un compositor alemany que va viure a Londres, ciutat on hi va fer una gran carrera. Allí va compondre i estrenar obres orquestrals com la Música aquàtica, grans produccions operístiques com Giulio Cesare i també oratoris com el famós Messies. (Als enllaços en color vermell pots fer-hi les consultes pertinents).
La gavota que vam escoltar a l'activitat 3 està interpretada al piano. Händel no la va compondre per a piano, sinó per a clavecí. Què és, però, un clavecí? Observa la fotografia.
A la foto superior hi podem veure un clavecí, concretament el clavecí que tocava Händel a la seva casa de Londres. Com veus, s'assembla molt al piano per la forma; té un teclat (dos, de fet) i és també un instrument de corda.
Per saber com sona un clavecí, escolta el vídeo següent: "Les barricades mystérieuses" de François Couperin.
El timbre del clavecí és diferent del piano. La principal raó és que, en el clavecí, la corda vibra perquè una pua la pinça; en el piano, la tecla mou un martellet que la colpeja.
Activitat escrita
1.Explica què és el timbre.
2.Descriu el timbre del clavecí, en comparació amb el del piano.
3.Què és un oratori?
4.Quin oratori famós va compondre Händel?
5.A quina ciutat important va viure Händel?
6.Digues el títol d'una de les seves composicions per a orquestra.
7.Quin instrument toca al costat del clavecí? (En el vídeo anterior).
8.La peça de Couperin es basa en una seqüència harmònica que es va repetint.
a) Què vol dir això?
b) Quina forma hem conegut que es basa també en una seqüència harmònica?
9."Les barricades mystérieuses" es basa en la forma rondó. Explica què és un rondó.
A més a més
Aquí pots utilitzar un sintetitzador midi: Viktor NV-1 (clic)
Fixat que a la part superior a la dreta hi diu Form. A sota hi ha un cilindre rotatori on hi figuren unes línies que representen el tipus d'ona sonora seleccionable.
Al desplegable superior, hi pots seleccionar diferents tipus de so.
Si cliques les tecles, podràs sentir el sintetitzador. Atreveix-te i inventa una melodia!
Important: Per tal que soni l'audio, cal que utilitzis Google Chrome. Si has entrat a internet amb Mozila, tanca la finestra, obre el Chrome i torna a obrir la pàgina.
-Fi de l'activitat 25-
Activitat 26
1.Obre l'enllaç (clic) i fes el dictat rítmic en el full que lliuraràs en acabar l'activitat.
2.Escolta el vídeo. Fixa't, abans de començar, que el bateria marca quatre pulsacions de compàs per donar l'entrada. Això vol dir que la música segueix un compàs quaternari. Fixa't, també, que toquen tres instruments i tots ells fan de solista. Contesta:
a) Quin compàs segueix la música?
b) Quins instruments toquen?
3.La cançó es titul.la "Red Baron" en estil funk. Per saber què és el funk, consulta aquí (clic) i contesta.
a) Què és el funk?
b) Com podem reconèixer aquest estil de música?
4.Escolta ara Bassology de Willie Dixon (vídeo de l'Activitat 27). Fixa't en la pulsació.
a) Digues si el compàs de Bassology és binari, ternari o quaternari.
b) Compara Bassology amb Red Baron. Una de les dues peces és una mica més ràpida que l'altra. Quina és?
Observa el dibuix inferior amb la descripció de les parts de la bateria.
(1) Bombo (2) Goliat (3) Caixa (4) Tom-tom o timbales (5) Xarles (6) Plats (Crash, Ride)
La bateria és, efectivament, un conjunt d'instruments agrupats per poder-los tocar a l'hora còmodament. Alguns es toquen amb el peu, com el bombo i el xarles, i la resta es colpegen amb les baquetes o, en el seu cas, amb les escombretes. Segons la classificació d'instruments, la bateria està formada per membranòfons (que són els tambors) i idiòfons (els plats).
Tingues en compte que algunes bateries hi afegeixen més intruments, com els bongos, l'esquella etc. Actualment hi ha també bateries electròniques.
La bateria és un instrument associat al rock, el jazz i estils musicals afins.
Contesta:
5.Què és un idiòfon?
6.Els bongos, pertanyen al grup dels idiòfons o dels membranòfons?
7.Com es diuen els bastons que s'utilitzen per tocar la bateria?
8.Quins estils de música han popularitzat la bateria?
-Fi de l'Activitat 26-
Activitat 27
Willie Dixon (1915-1992) va ser un compositor i baixista de Chicago. Obre l'enllaç i escolta una de les cançons de l'àudio (clic).
Dixon, originari de Mississipi, d'una zona rural, es va establir a la ciutat de Chicago. Allí es va convertir en un dels majors representants de l'anomenat "Blues de Chicago". També va fer participar en l'evolució del blues a l'estil que avui coneixem com a rock and roll.
A continuació, escolta el vídeo.
Aquí el tempo és més ràpid. En escoltar-lo, no és difícil pensar en un rock o altres ritmes similars. Fixa't que, com és habitual en aquesta música, Dixon toca el contrabaix sense arc. Aquest procediment s'anomena pizzicato. Actua a més com a solista i improvisa.
Contesta les preguntes:
1.Tria una cançó del primer àudio. Quin compàs segueix? (digues també el títol de la cançó).
2.Digues quins instruments intervenen al blues "Bassology. Tingues en compte que no tots surten a la imatge.
3.Què és el pizzicato?
4.Missisipi és al sud dels Estats Units. Chicago és al nord. A quina ciutat va viure Willie Dixon?
5.Explica què és el blues.
6.Quin altre estil molt conegut procedeix del blues?
7.Sobre la cançó de Consuelo Velázquez (a sota).
a)Què és la bossa nova?
b)De quin país és originari la bossa nova?
Diana Krall canta una famosa cançó de Consuelo Velázquez. Aquesta versió segueix un ritme de bossa nova, que és un ritme sincopat típicament brasileny. Escolta la cançó i fixa't en l'acompanyament rítmic.
A més a més
Pots complementar l'activitat escoltant aquest "I got my mojo working"!
-Fi de l'activitat 27-
Activitat 28
En el vídeo anterior pots escoltar un Concert d'Antonio Vivaldi en Do Major, interpretat per A. Domínguez Gálvez. Fixa't que és una orquestra amb pocs intèrprets, i amb un solista que és el flautista. És un concert per a flauta, en la tonalitat de Do Major. Un concert és una forma musical per a instrument solista i orquestra, en tres moviments que segueixen l'ordre ràpid-lent-ràpid.
Consulta l'enllaç (clic). Llegeix i contesta les preguntes.
1.Enumera els tipus de flauta de bec ("família de les flautes de bec").
2.Quin tipus de flauta és el més utilitzat a les escoles (i el que toquem nosaltres)?
3.Explica què és un concert (clic).
4.Escolta el primer moviment del concert. Quin compàs segueix?
5.A l'orquestra del vídeo hi toca un instrument de teclat que ja coneixem. Quin és?
6.Qui va compondre el concert?
7.Fixa't que el solista toca una flauta piccolo. També anomenada sopranino. És més aguda o més greu que la flauta soprano?
Al minut 4 comença el segon moviment del concert. La indicació de tempo marca Largo, que vol dir "llarg", és a dir, lent. La flauta canta la melodia principal i la corda fa l'acompanyament. Per això diem que és una "melodia acompanyada", una textura en la qual hi ha una melodia principal amb un acompanyament rítmic i harmònic. Observa que un instrument principal de l'acompanyament és el llaüt.
8.Quin compàs segueix el segon moviment?
El tercer moviment del concert és un Allegro molto. Aquesta indicació de tempo (velocitat de la pulsació), aquí es refereix també al caràcter animat, extravertit de la música. Fixa't que presenta considerables dificultats tècniques per a la flauta solista.
9.Defineix: TEMPO.
10.Què és una "melodia acompanyada"?
11.Com es diu el solista que interpreta el concert?
12.A quina ciutat va viure i treballar principalment el compositor del concert? (clic)
-Fi de l'activitat 28-
Activitat 29
El violí és un instrument de corda fregada. Es diu així per què normalment es frega amb un arc, encara que també es pot puntejar amb els dits (pizzicato). És el més agut de la família, completada per la viola, el violoncel i el contrabaix. Aquests instruments formen la part més important de l'orquestra.
Els primers violins coneguts daten del segle XVI i van ser construïts a Itàlia. Els luthiers (constructors de violins) Guarnieri i Antonio Stradivari (s. XVII-XVIII) van fer instruments que no han estat igualats per la qualitat del seu so i que encara avui s'utilitzen.
Itàlia va donar també els primers compositors importants per a aquest instrument, com Arcangelo Corelli i Antonio Vivaldi.
El violí s'afina, com la guitarra, cargolant les clavilles. També té uns afinadors situats al cordal, que permeten afinar les cordes amb més exactitud. En el pentagrama inferior hi ha la nota que fa cada corda.
Recorda com comptem els intervals. De sol a re (Sol-la-si-do-re=interval de quinta) hi ha una quinta ascendent. Les cordes del violí fan tres intervals de quinta ascendents.
1.De quin segle són els primers violins?
2.Digues el nom d'un dels primers compositors per a violí.
3.Posa un exemple d'interval de quinta.
4.Explica com s'afina el violí.
5.Què és un luthier?
6.Digues el nom d'un lutier famós.
7.Observa la imatge descriptiva del violí. Quina funció creus que fa el pont?
8.Escolta el tercer moviment del Concert de Brahms (primer vídeo) i contesta:
a) A quin segle va viure aquest compositor (clic)?
b) El compàs és binari, ternari o quaternari?
9.Anomena els instruments més importants de l'orquestra, de la família dels violins.
10.A Brahms li agradava molt la música popular hongaresa. Escolta el Vídeo 2. Es tracta d'una csarda, un tipus de dança popular d'Hongria. Fixa't que hi ha un canvi de tempo.
a) Descriu el canvi de tempo.
b) Quin instrument acompanya el violí?
11.Al Vídeo 3 hi escoltem una cançó, originalment escrita per a veu, però adaptada per a violí. Es tracta d'una cançó d'amor que el compositor Rachmaninov va dedicar a la seva esposa quan es va casar.
a) Descriu lliurement la impressió que et causa aquesta cançó.
A més a més
A continuació pots escoltar Stéphane Grapelli, un violinista original, representant del que s'anomena jazz manouche. Aquí interpreta dos stàndards de jazz.
Consulta l'enllaç i explica resumidament què és el manouche.
-Fi de l'activitat 29-
Activitat 30
Obre l'enllaç (clic) i llegeix l'explicació referent a l'escala. Contesta:
1.Quins són els dos tipus d'escala que utilitzem normalment?
2.Què diferencia una escala de l'altra?
Escolta les explicacions del vídeo (clic).
3.Analitza els compassos: 3/4 2/2 i 6/8
4.Per què serveix la línia divisòria de compàs?
Escolta l'explicació de l'escala (clic)
5.Entre quines notes de l'escala natural hi ha els semitons?
6.Fes els dos primers dictats de l'enllaç (clic).
Escolta l'havanera del vídeo:
Una havanera és una cançó de compàs binari que segueix un ritme básic de corxera amb puntet, semicorxera i dues corxeres, o també semicorxera, corxera, semicorxera i dues corxeres.
7.Escriu amb figures el ritme bàsic de l'havanera, en les dues versions.
8.Llegeix l'enllaç (clic) i explica l'origen de l'havanera.
9.Llegeix l'enllaç i explica què és un metrònom i com funciona (clic).
-Fi de l'activitat 30-
Activitat 31
Escolta el vídeo "Compàs i ritme" (clic).
1.A quin temps del compàs hi cau l'accent?
2.El conjunt que toca està format per cinc músics. Es diu que formen un quintet. Quins instruments toquen?
3.En quin compàs va escriure J.S. Bach el seu "Petit preludi"? Quants accents té aquest compàs?
4.Què és un minuet? Quin compàs segueix el minuet? (clic).
5.Què és un vals? Quin compàs segueix el vals? (clic).
6. Per què resulta incòmode ballar un vals amb un ritme de minuet i a l'inrevés?
7.El minuet té tres accents per compàs. On són els accents en el vals? Quina relació té l'accent més fort amb el moviment quan es balla el vals?
8.Analitza el compàs 3x4 i el compàs 6x8.
9.Els dos compassos anteriors tenen el mateix nombre de corxeres. Explica per què.
A més a més
Escolta aquest vídeo sobre elconjunt de música japonès Himekami. (clic)
De quin material estan fets els instruments tradicionals del Japó?
-Fi de l'activitat 31-
Activitat 32
Per fer aquesta activitat has de recordar com comptem els graus de l'escala. És molt fàcil. Comencem per la primera nota (primer grau), seguim amb la segona (segon grau) i així successivament fins al setè grau. El vuitè grau és la repetició del primer grau, la mateixa nota una octava més aguda.
Exemple: En l'escala de Do, el primer grau és la nota do; el cinquè grau és la nota sol; el vuitè grau és el do agut. El primer i cinquè graus són els més importants de l'escala. Els anomenem: tònica i dominant.
1.Escriu els signes de les alteracions. Posa el nom i digues per què serveixen.
2.Explica què és una armadura.
3.Escriu l'escala de Sol Major i l'escala de sol menor, amb les alteracions corresponents.
4.Recorda que l'escala Major segueix el model de Do Major i la menor el de la menor. Entre quins graus de l'escala Major hi ha els semitons? I de l'escala menor?
5.Recorda que la tònica és el primer grau de l'escala; la dominant és el cinquè grau de l'escala. Digues la tònica i la dominant de l'escala de Sol Major i la de sol menor.
6.Escolta l'escala i digues si és major o menor. (clic).
7.Escolta els acords de l'escala de Do (clic). Què és un acord? Com es forma un acord?
Llegeix la partitura a la part inferior. Fixa't que no té alteracions a l'armadura. Observa també que al compàs 5 comença una repetició del compàs 1.
Recorda que l'àmbit d'una melodia és l'interval que formen la nota més aguda i la més greu de la melodia. Busca la nota més aguda i la més greu de la melodia anterior.
8.Escriu l'àmbit de la melodia anterior.
9.En quina tonalitat està escrita la melodia anterior?
10.Observa que, al segon compàs de la melodia anterior, hi ha tres notes. Si les toquéssim juntes, formarien un acord. Quin és aquest acord? Escriu-lo.
11.Un acord tocat melòdicament es diu arpegi. Al compàs 6 hi trobem l'arpegi de do. Quines notes el fomen?
A més a més
1.Obre l'enllaç (clic). Fes l'exercici d'audició de les veus. Consulta el glossari i fes la pràctica.
2.Com a activitat de repàs i lúdica, pots fer els sudokus (clic).
~Fi d l'activitat 32~
Activitat 33
Obre el capítol Secundària 2n i llegeix la part dedicada als Instruments. Observa les fotografies i escolta els exemples. Ens centrem aquí en els instruments de vent: vent-metall i vent-fusta.
1.Com es produeix el so en els instruments de vent-metall?
2.On era habitual la trompa en els seus orígens?
3.Descriu el funcionament del trombó de vares per fer les notes.
4.Què diferencia el trombó de la trompeta o la trompa?
5.A quin segle es va inventar el clarinet?
6.Quin compositor va escriure un concert per a clarinet?
7.Classifica els instruments en dues llistes, segons siguin aguts o greus.
8.Escoltes els enllaços dedicats al fagot. Quina composició comença amb un solo de fagot?
9.El fagot acostuma a formar trio amb quins instruments?
10.Digues un instrument de doble canya.
11.El saxòfon té un ventall dinàmic més ampli que el clarinet. Explica per què.
12.Quin dels instruments vistos aquí és el més modern? Quan es va inventar?
13.Per què serveixen les claus del clarinet?
14.A part del clarinet, quins altres instruments tenen claus? (Per saber-ho, observa les fotografies).
~Fi d l'activitat 33~
Activitat 34
Avui ens ocuparem de la guitarra espanyola i en particular del compositor Ferran Sor (Barcelona 1778-Paris 1839), autor d'obres per a guitarra, òperes i ballets.
Ferran Sor va néixer a Barcelona, va estudiar a Montserrat i va viure a Màlaga i Madrid, on va exercir com a compositor. La vida d'aquest músic va molt lligada a les vicissituds de l'època. Així, quan el règim napoleònic va ser derrocat, Sor es va haver d'exilar a França l'any 1813 i ja no va retornar mai més. Durant aquest perìode va viatjar per Europa i va estrenar obres a Moscou i a Londres. En vida va ser molt apreciat com a intèrpret de la guitarra i també com a compositor. Va morir a París, on va ser enterrat.
La seva música es situa entre l'estil Clàssic i el Romàntic. Ferran Sor és considerat l'exponent més important de la música romàntica del nostre país.
Sor va compondre un bon nombre d'Estudis, que són composicions destinades a treballar algun aspecte tècnic de l'instrument, però que tenen també qualitat musical per a ser interpretades en concert. Escolta a continuació el bonic Estudi en mi menor op.6 nº11.
Fixa't que es tracta d'una melodia simple en el registre agut amb un acompanyament d'arpegis. D'aquest tipus de textura se'n diu "melodia acompanyada".
Al costat de Ferran Sor podem mencionar, entre altres compositors espanyols per a guitarra: Alfonso Mudarra (1510-1580), Gaspar Sanz (1640-1710) i Francesc Tàrrega (1852-1909). Hi ha una música de Tàrrega que s'ha fet molt famosa per haver estat la sintonia d'una marca de mòbil. Aquesta melodia pertany al Gran vals, que pots escoltar aquí:
Contesta les preguntes:
1.On va estudiar Ferran Sor?
2.On va néixer aquest compositor?
3.Per quin motiu va marxar d'Espanya?
4.A quines ciutats va viure?
5.Quin tipus d'obres va compondre?
6.Què és un arpegi?
7.Què és un Estudi?
8.Com es pot descriure l'estil de Ferran Sor?
9.Anomena un compositor espanyol per a guitarra del segle XIX i XX.
10.Quin compàs segueix l'Estudi de Sor?
11.Quin compàs segueix El Gran Vals de Tàrrega?
12.Escolta el Gran Vals. Intenta identificar la famosa sintonia. A quin minut apareix?
-Fi de l'activitat 34-
Activitat 35
Llegeix les notes d'aquesta partitura:
Observa que la cançó està escrita en l'escala de Sol Major. Té un sostingut a l'armadura (armadura de Sol Major) i la nota final és un sol, que és la tònica. Per això diem que la tonalitat és Sol Major.
La cançó segueix un compàs 4x4. Tot i així, pots veure que al primer compàs hi ha només dues corxeres, que juntes omplen únicament un temps de negra (no tot un compàs). D'això se'n diu anacrusa (clic). El començament d'aquesta cançó és, doncs, anacrúsic: comença abans de la barra de compás, amb un ritme que no omple un compàs.
1.Defineix: ANACRUSA.
2.Escriu les notes alterades de l'armadura de la partitura anterior.
3.Compta l'àmbit de la melodia anterior. (Notes, interval, tons i semitons).
4.Escriu l'acord de tònica de la melodia anterior.
5.La tonalitat de la cançó anterior és Sol Major. Què vol dir això?
6.Escriu l'escala de Sol Major.
7.Digues la primera nota de la cançó. Quin grau de l'escala és?
A més a més
Escolta el violinista Isaak Perlman interpretant el tango "Por una cabeza". El compositor es diu Carlos Gardel.
Sabries dir quin compàs segueix el tango?
-Fi de l'activitat 35-
********************************************************************
http://datadragon.com/education/
http://www.mtna.org/parent-and-student-resources/websites-for-kids/
http://www.sfskids.org/listen/
http://sharetoclassroom.org/2015/10/02/flat-io/
https://www.noteflight.com/login
1.Aquest fragment correspon al principi d'una composició de Claude Debussy anomenada "L'après-midi d'un faune". Està basada en un poema i té una base argumental. Consulta aquí i exposa l'argument de l'obra.
2.A quin minut entra el solo de l'oboè?
3.En aquesta peça hi intervé un grup d'instruments de vent metall. Quins són?
4.Quin és el nom d'un instrument de corda pinçada que toca en aquesta peça?
5.Escolta fins al final. Escriu a quin minut i segon entra el clarinet.
6.En relació al títol. Què és un faune?
7.Per què creus que la flauta del tema representa el personatge del faune?
Activitat --
Per fer aquesta activitat utilitzarem aquest enllaç (clic). Hi pots fer les consultes necessàries, però cal que llegeixis el text i escoltis la música dels enllaços que hi trobaràs.
Contesta les preguntes següents.
1.El clarintet, com el fagot i l'oboè, tenen actualment unes claus que faciliten l'execució. Què són les claus?
2.A quin segle es va inventar el clarinet?
3.Qui va compondre un concert per a oboè?
4.És veritat que tots els gats toquen la gralla?
5.Amb quins instrument fa trio el fagot?
6.Com es fan les notes en el trombó de vares?
7.On s'utilitztava, en els seus orígens, la trompa?
8.Digues una obra on hi destaqui el fagot.
9.Qui va inventar el saxòfon?
10.Què és una embocadura?
11.Per quin motiu el saxo sona més fort que el clarinet?
1.Fes una descripció de l'aspecte visual de l'instrument (tamany, forma, parts, teclats, pedaler, colors etc).
2.L'orgue és un instrument de vent accionat amb teclat. Què vol dir això?
3.Consulta aquí i explica el funcionament del pedaler i dels registres.
4.Qui és el compositor de la peça?
El sintetitzador
El sintetizador és un electròfon. Es podria afirmar que és l'electròfon electrònic per excel.lència, en la mesura que produeix el so per una font purament elèctrica. Ara bé, hi ha diferents tipus d'instruments, per l'aparença i el procediment, que s'anomenen sintetitzadors.
Així doncs, què és un sintetitzador? És un instrument que opera una síntesi en el so, per un procediment electrònic. Resumidament, això vol dir que el sintetitzador altera o forma directament l'ona sonora (produÏda per una font elèctrica). Aquesta alteració produeix un canvi en el so (altura, timbre...) que sovint és manipulable per la persona que toca l'instrument.
Molts sintetizador disposen d'un teclat per fer les notes i d'un conjunt de botons, els controladors, que s'utilitzen per alterar l'ona sonora. No obstant, alguns disposen només de botons i s'utilitzen connectant-los a una altra unitat.
Cal mencionar, a banda d'això, l'enorme desenvolupament que ha experimentat el format digital ,que permet avui utilitzar un ordinador amb programes equivalents a un sintetitzador. En aquest cas es diu que el so és digital, no analògic. En aquest cas, doncs, l'ordinador envia un senyal que és amplificat de tal manera que sona com un sintetizador.
Contesta les preguntes.
1.Per què diem que el sintetizador és un electròfon electrònic?
2.Què entenem per "síntesi"?
3.Quina és, en general la funció dels botons controladors en un sintetizador?
4.Quina diferència hi ha entre un sintetitzador analògic i un de digital?
A continuació pots escoltar una sèrie de sons fets amb sintetizador.
Quan l'hagis escoltat, digues:
5.Quin so prefereixes?
6.Descriu la impressió que t'ha causat.
Activitat --
L'activitat d'avui té per objectiu conèixer les seccions o grups d'instruments de l'orquestra. Les seccions es corresponen amb les famílies d'instruments. Aquests toquen agrupats, com veurás, per a l'homgeneïtat del so i per facilitar la tasca als intèrprets.
La paraula orquestra és d'origen grec. Designava la part del teatre o es col.ocaven els músics.
Escolta l'obra de Benjamin Britten (a partir del minut 2) i contesta les preguntes següents.
1.L'obra repeteix una melodia original de Henri Purcell. A quina època va viure aquest compositor anglès?
2.Aquesta melodia és repetida diverses vegades, i cada vegada la toca una secció diferent. Esriu les seccions amb l'ordre amb què toquen la melodia. En cas de dificultat, pots llegir l'enllaç (clic).
3.En música parlem de "Tema amb variacions" per referir-nos a una obra construïda amb el principi de la repetició. Conbsulta i explica què és un tema amb variacions (clic).
4.L'obra acaba amb una fuga. Quina textura té una fuga?
5.Busca informació sobre Benjamin Britten (clic). Escriu un text on facis una valoració d'aquest compositor (fes-hi constar característiques de la seva música i noms de composicions).
Activitat --
1.Què entenem per música de cambra?
2.Quins instruments formen el quartet de corda?
3.Quins instruments formen el quintet de vent?
4.Escolta el Septimino en Mi bemoll Major opus 20 de Beethoven i contesta:
a)Quins instruments formen aquesta agrupació?
b)Què expressa la indicació "opus" referida a una obra de Beethoven?
c)El tercer moviment és un minuet (minut 20:40). Quin compàs segueix aquesta dança?