Activitat 31

1.Escriu la definició de polifonia (clic).

2.Digues la resposta correcta. Quan parlem de "línia melòdica" ens referim a:

-Una textura

-Una melodia

3.Escolta la peça polifònica per a cor del compositor Josquin des Prez (1450-1521)

Contesta:

a) Quantes línies melòdiques té aquesta composició? ("Pange Lingua").

b) Canta un cor masculí, femení o de veus mixtes?

c) Hi ha acompanyament instrumental?

4.Escolta la Invenció a dues veus de J.S. Bach (1685-1750). Aquí tenim una polifonia interpretada per un instrument harmònic o polifònic.

Contesta:

a) Quina veu (línia melòdica) comença primer, l'aguda o la greu?

b) El pianista Glenn Gould va enregistrar amb èxit moltes obres de Bach. Digues el títol d'alguna d'aquestes obres.

c) Què és un instrument polifònic? Digues un exemple que no sigui el piano.

 

A més a més

El swing és un ritme ballable que es va fer popular als Estats Units durant els anys 30. Es tracta d'un tipus de jazz per a gran banda (Bigband). Escolta el vídeo, busca informació sobre el swing (aquí) i fes un resum del més important.

 

-Fi de l'activitat 31-

 

 

Activitat 32

Llegeix el text explicatiu sobre la Textura i escolta els exemples. A continuació contesta les preguntes.

 

1.Quina diferència hi ha entre la polifonia i l'homofonia?

2.Un instrument que pot tocar una polifonia tot sol és diu que és un instrument harmònic o polifònic. Posa un exemple d'instrument polifònic.

3.Raona i contesta. Un cor d'homes que canta a l'hora, pot fer una monodia?

4.Escolta les peces de l'enllaç anterior (Textura). Digues la textura de cada composició.

5.Defineix: CONTRAPUNT. (clic)

6.Digues una forma musical que estigui basada en l'ús del contrapunt.

7.J.S. Bach és recordat per les meravelloses fugues que va compondre. Explica què és una fuga.

8.Digues el títol d'una obra per a teclat de J.S. Bach. (Pots consultar aquí).

 

-Fi de l'activitat 32-

 

 

Activitat 33

L'estructura de la frase musical.

Recorda que una frase musical pot tenir un final suspensiu o conclusiu. Normalment es considera que un final conclusiu es produeix quan acaba amb la tònica (primer grau de l'escala).

Llegeix les notes de la següent partitura (1):

Aquesta melodia de vuit compassos acaba en la nota fa, que és la tònica (tonalitat de Fa Major).

La frase té dues parts. La primera és fins el compàs 4 (comptant a partir de la xifra 3x4), i acaba en la nota sol. La segona part acaba al compàs vuit en la nota fa, que és la tònica.

Tenim doncs un primer periode amb final suspensiu i un altre que el segueix amb final conclusiu.

El final suspensiu acostuma a acabar en la dominant (cinquè grau) o en la subdominant (quart, segon, sisè) o a vegades en un altre grau de l'escala.

Llegeix la melodia 2.

Aquesta melodia pertany al tercer moviment del Septimino de Beethoven. També està formada per dos periodes de quatre compassos. Els dos tenen final conclusiu.

Escolta la música del Septimino:

 

Contesta les preguntes:

1.Què és un final conclusiu?

2.En quina tonalitat està la melodia 1?

3.Compta els compassos de la melodia 1 (sense tenir en compte els compassos amb silencis).

4.Aquestes dues melodies, tenen un final suspensiu o conclusiu?

5.Raona la resposta anterior.

6.En el septimino (o "septet") de Beethoven hi toquen quatre instruments de corda i tres instrument de vent. Quins són aquests instruments de vent?

7.Digues l'àmbit de la melodia 2 (que és el començament del septimino). Digues les notes i compta l'interval.

8.Al compàs 8 de la melodia 2 hi ha dos signes d'alteració. Quins són? Escriu els signes i digues el nom.

 

A més a més

Escolta l'Adagio de la sonata nº 8 de Beethoven. Quina textura utilitza?

-Fi de l'activitat 33-

 

 

Activitat 34

1.Escolta la fuga del vídeo. El tema de la fuga (el subjecte o motiu principal i la seva resposta) està basat en una coneguda cançó. Quina cançó és?

2.Com es diuen les repeticions que sentim en una fuga?

3. Escriu en un pentagrama el subjecte de la fuga.

 

.J.S. Bach és un gran compositor alemany del període barroc que va excel.lir en l'art de la fuga i va compondre també música vocal religiosa, com cantates i oratoris.

4.Què és una cantata?

5.Digues el títol d'un oratori de Bach.

6.De quins segles parlem quan ens referim al Barroc?

7.Digues el nom d'un altre compositor del Barroc.

 

A més a més

Escolta la música i digues la  textura de la peça

-Fi de l'activitat 34-

 

Activitat 35

Llegeix amb atenció el text següent abans de contestar les preguntes.

 

Parlem de forma per referir-nos a l'estructura d'una composició, és a dir, a les parts o seccions que la formen i a la manera com es combinen. La forma obeeix a tres principis fonamentals: repetició, contrast i variació.

 

Cada secció acostuma a tenir alguna melodia que destaca pel seu protagonisme. És el que anomenem tema.

 

Per descriure les seccions d'una peça musical utilitzem les lletres de l'abecedari en majúscules. Així, una forma repetitiva podria ser AA, una forma contrastant (amb seccions diferents) podria ser AB; una forma amb variacions podria ser indicada AA' (on A' és una repetició gairebé idèntica d'A).

 

Les formes contrastants més habituals són les següents: Binària (AB o AABB), Ternària (ABA), Reexpositiva (AABA) i Rondó (ABACAD...).

 

Llegeix la partitura i contesta

Fixa't en l'armadura (un sostingut). Ens diu que estem en la tonalitat (escala) de Sol Major.

1.Digues la tònica i la dominant de Sol Major.

2.Escriu en un pentagrama els acords corresponents de la tònica i la dominant.

3.Analitza el compàs 3x4.

Si has llegit bé la partitura, t'adonaràs que hi ha una repetició gairebé idèntica. Podríem dir que segueix una estructura AA'.

4.A quin compàs comença A'? (Has de comptar a partir de la xifra de compàs 3x4).

5.L'estructura AA' es diferencia pel final. Un és conclusiu, l'altre suspensiu. On és el final suspensiu?

6.Quan sentim que un final és conclusiu?

7.A quin principi obeeix l'estructura de la partitura? (Repetició/Contrast/Variació)

8.Qui era Tielman Susato? Fés un resum a partir de la informació (clic). En particular, sobre el tipus de música que feia.

 

A més a més

Escolta la Sant Andreu Jazz Band tocant "Easy money". Fixa't que els instruments de metall toquen amb sordina (l'objecte que veuràs a la campana de trompetes i trombons). La sordina s'utilitza per esmorteir el timbre. Però, què és el timbre?

-Fi de l'activitat 35-

 

 

Activitat 36

1.Escriu (amb lletres) les estructures: Binària, Ternària, Rondó.

2.Llegeix la partitura. Quants compassos té la melodia? (des de la doble barra fins la doble barra).

3.A la meitat de la melodia hi ha una parada o cesura. És conclusiva o suspensiva?

4.Justifica la resposta anterior.

5.Digues l'estructura de la melodia.

6.Aquesta melodia és de fet la continuació de l'anterior. Digues si forma una unitat repetitiva o contrastant.

7.Escolta el Rondó de Charpentier. Quantes vegades es repeteix la melodia principal (A)?

8.Escolta el Ricercar d'Andrea Gabrieli (1532-1585).

a) Sobre el Ricercar. Què és una "imitació contrapuntística"?

b) El compositor del Ricercar, Andrea Gabrieli (clic). A quin segle va viure? On va viure i treballar?

c) Què és un RICERCAR? Consulta-ho aquí.

 

-Fi de l'activitat 36-

 

 

Activitat 37

L'estructura de moltes cançons segueix el que anomenem "estructura estròfica" perquè segueix l'organització en estrofes dels versos. Normalment consta d'un vers i una tornada (que sol ser una repetició amb la mateixa lletra).

Escolta la cançó napolitana "Oh, sole mio!"

1.Quina és la tessitura del cantant Luciano Pavarotti?

2.Busca informació sobre Luciano Pavarotti. Quin personatge d'òpera va interpretar?

3.G. Rossini, G. Verdi i G. Puccini són compositors d'òpera italians.

a) Quin d'ells és un representant del verisme?

b) Què significa verisme?

c) Quin d'ells va escriure òpera buffa?

d) Qui va compondre La Traviata?

4.La sarsuela és un tipus de teatre musical.

a) De quin país és la sarsuela?

b) Consulta i digues el nom d'algun compositor de sarsuela.

5.La rumba és un ritme molt popular propi dels gitanos, encara que no és flamenco.

a) Quin és l'instrument més habitual en la rumba?

b) Quin compàs segueix la rumba?

-Fi de l'activitat 37-

 

Activitat 38 

La música del Classicisme.

1.Mozart va néixer a Salzburg. A quin país és Salzburg?

2.Explica què és un rondó.

3.Escolta el Rondó en Do Major K.373

a) Quin compàs segueix la música?

b) Compta els compassos de la melodia principal (A). 

c) La melodia A del rondó és sempre exactament igual?

d) Quantes vegades sona A?

e) Escriu l'estructura del rondó.

f) Com es diu el solista que interpreta el rondó?

4. Digues les característiques de la melodia en el Classicisme.

5.Anomena dos compositors clàssics, a banda de Mozart.

 

 

A més a més

-Fi de l'activitat 38-

 

 

Activitat 39

1.Escolta el vídeo 1.

a) Fixa't en la forma i escriu l'estructura en lletres.

b) Quina textura té principalment?

c) Quin compàs segueix la música?

2.Què és una masurca?

3.Consulta i digues alguna altra obra del compositor Chopin.

4.Sobre el segon vídeo. Quin és l'instrument de percussió que acompanya l'orquestra?

 

-Fi de l'activitat 39-

 

Activitat 40

1.Què és una simfonia?

2.Quina diferència hi ha entre una simfonia i un concert?

3.Quantes simfonies va compondre Ludwig van Beethoven?

4.Escolta el començament de la Simfonia nº 3 "Heroica" en Mi bemoll Major.

a) El tema comença amb un arpegi. Què és un arpegi?

b) Escriu o digues les notes de l'arpegi de mi bemoll.

5.Llegeix la història de la Simfonia nº 3.

a) A qui va dedicar-la Beethoven inicialment?

b) Per què va canviar d'opinió?

c) A qui la va dedicar finalment?

d) A quin any es va fer l'estrena en públic?

 

6.Escolta la cançó "I believe to my soul".

a) Quins instrument toquen?

b) Ray Charles canta sol o amb un cor?

 

 

-Fi de l'activitat 40-

 

 

Activitat 41

Kurt Weill va compondre música de concert, però és conegut sobretot per les seves cançons, com aquesta "Semptember", que canta Ute Lemper.

Kurt Weill (1900-1950) va ser proper a l'Expressionisme i va col.laborar amb el dramaturg Bertold Brecht (1898-1956), un escriptor força preocupat per la qüestió social. El segon vídeo és una part de l'obra teatral "Auge i declivi de Mahagonny". Es tracta de la cançó "Alabama". L'escenificació presenta deliberadament un caràcter sòrdid i d'una certa degeneració moral, no sense humor.

1.Compara "September" amb "Alabama". Descriu les diferències que hi trobis.

2.El tema de la marginalitat és freqüent en l'Expressionisme. Com està reflectit en la cançó "Alabama"?

3.Consulta l'enllaç sobre Weill i digues quins gèneres va practicar, a més del teatre musical.

 

El següent vídeo pertany a un musical de Leonard Bernstein, "West side story". El seu argument és una adaptació del "Romeo i Julieta" de Shakespeare, ambientat a un barri conflictiu de Nova York.

4.Què és un mambo?

5.De quin país és originari el mambo?

6.Quin instrument solista destaca en aquest mambo?

 

-Fi de l'activitat 41-

 

 

Activitat 42

S'anomena "poema simfònic" una obra orquestral basada en una obra literària. El poema simfònic és música amb programa, això vol dir que descriu musicalment el caràcter d'un personatge, un entorn paisatgístic o un argument novel.lesc. A Till Eulenspiegel (1895), Richard Strauss representa el personatge homònim: entremaliat, enginyós, murri. L'obra és una successió de les seves aventures. El personatge està representat musicalment per una melodia del clarinet i de la trompa. Aquest "tema" o principal reapareix al llarg de l'obra.

1.Quin instrument toca el tema al començament?

2.Qui era Till Eulenspiegel? (Consulta aquí).

3.Consulta l'enllaç i contesta:

a)Anomena dos compositors de poemes simfònics.

b)Quin corrent musical va utilitzar sovint el poema simfònic?

c)Per quin motiu?

d)Quina estructura sol seguir el poema simfònic?

4,Richard Strauss és autor de vàries òperes famoses. Digues el títol d'una d'elles.

5.De quina òpera és la "Dança dels set vels"? (Vídeo següent)

6.Consulta (aquí) i explica el context argumental d'aquesta òpera per tal de fer comprensible l'escena coreogràfica.